A vegades la vida dóna unes voltes que no te les esperes.
A vegades tot el que sembla que és negre i fosc en torna una mica més clar. No cal que sigui radiant, ni esplendorós.... només una mica més claret, per fer veure alguna cosa al final del camí on sembla que la ruta es divideix en dos i caldrà que triis la opció que vulguis escollir.
A vegades un somriure és capaç de moure muntanyes i de fer creuar el desert sense ni una gota d'aigua.
Són aquestes moments que em fan sentir bé quan estic darrera el taulell. Quan val la pena estar aquí davant (encara que sigui sola).
D'altres moments no són tant alegres, i de fet, et fan perdre el son i les ganes.
La qüestió és compensar les dues bandes, intentar que una tiri més que l'altra.
Avui m'han regalat flors. I no pas d'algú que m'esperés. Ni tampoc han esperat res a canvi. I això dóna fe i esperança a tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada